‘ Rendició de comptes’, Vladímir Maiakovski

El tambor de guerra repica i repica.
Crida a clavar el ferro en els vius.
De cada país
un esclau rere l’altre
és llançat a la baioneta d’acer.
Per a què?
La terra tremola
famolenca,
nua.
La humanitat, vaporitzada en un bany de sang
només per a que
algú
en algun lloc
es faci amb Albània.
La ràbia s’ha apoderat de llopades humanes
cau sobre el món, cop rere cop
només per a que els vaixells d’algú
poguessin creuar
sense pagar
el Bòsfor.
Aviat
al món
no li quedarà ni una costella sense trencar.
I li trauran l’ànima
i la trepitjaran allà mateix
només per a que
algú
posi les seves mans
sobre Mesopotàmia.
En nom de què
trepitja
la bota la terra, esquerdada i seca?
Qui sobre el cel del camp de batalla?
La llibertat?
Déu?
El ruble!
Quan et posaràs dempeus,
tu,
que estàs donant la teva vida per ells?
Quan els tiraràs a la cara la pregunta:
Per què lluitem?

1917

Traducció: Àngel Ferrero